1) Enllaç a la webquest i comentari.
La nostra webquest va adreçada a alumnat d’ESO. Busquem a través de la imatge i del recurs de les TIC motivar l’alumne a treballar en la construcció positiva del terme interculturalitat. Les activitats fan que ells siguin els propis protagonistes i a partir de la reflexió individual puguin arribar a un consens i respecte entre tots els companys. El professorat, farà de guia en aquest procés.
http://phpwebquest.org/newphp/webquest/soporte_tablon_w.php?id_actividad=1008&id_pagina=1

2) La webquest com a eina que pot incidir en habilitats interculturals.

Immersos en la societat de la informació, i a banda del Conveni sobre la protecció de la cultura i la imatge de les minories ètniques als mitjans de comunicació social (1995), per part del Col·legi de Periodistes de Catalunya, l’Associació Catalana de Premsa Comarcal i el Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, trobem que el fet intercultural és una realitat i encara queda temps per arribar a donar una resposta sòlida i comuna a aquest fet.
El paper del professorat no es limita a “transmetre informació”, sinó a establir les bases per a què l’alumnat pugui usar els diferents recursos existents de forma autònoma per adquirir coneixement. El professorat guia l’aprenentatge. Una webquest consisteix en una investigació guiada amb recursos principalment d’internet. Promou l’ús d’habilitats cognitives superiors, el treball cooperatiu, l’autonomia i l’avaluació. El fet que pugui ésser realitzada pels propis professionals de l’educació la fa molt valuosa perquè és una manera de disposar de recursos en xarxa, i adaptar-los a allò que el professorat necessiti per al seu centre.
Les nostres aules representen una realitat molt diferent culturalment parlant, els fenòmens migratoris que escriuen la història de la humanitat són una realitat en el nostre país i per tant cal donar una resposta a tot l’alumnat perquè cadascú d’ells es senti i sigui valorat igual que el seu company, valorant la diferència com a un tret enriquidor per al coneixement d’altres cultures. Si volem transmetre que som ciutadans del món, fer-ho a través del recurs de la webquest és molt positiu ja que és una porta a internet i allà podem trobar tot el món en qüestió.
La webquest ens ajudarà a motivar l’alumnat ja que és un recurs amb imatges i molt dinàmica, transmetrà informació que promourà el pensament crític o creatiu i implica resolució de problemes (com posar-se al lloc de l’altre...); anàlisi i/o canvi de judicis de valor; síntesi d’informació...
Depenent de la durada prevista, el seu objectiu pot anar des de l’adquisició de coneixement que descrigui el fenomen intercultural (conceptuals –terminologia-, procedimentals –webquest i diferents treballs en grup i de reflexió-, i actitudinals –modificació o no de valors i judicis-) fins a un processament del coneixement d’aquest fenomen que inclogui habilitats referides a anàlisi, síntesi i selecció de la informació, participació, col•laboració, pensament crític, presa de decisions, resolució de problemes, etc. i que es diguin a terme a través de la deducció, inducció, classificació, abstracció, per exemple.
Partint del model crític de García A.; Sàez J.; de Escarbajal A. (1999) en el marc de l’educació intercultural podem identificar tres grans principis o criteris bàsics:
• Proposar als diferents grups i subjectes que es reconeguin en tant que "iguals en la diversitat", sense autoatribuir-se cap tipus de supremacia els uns sobre els altres.
• Assumir que el coneixement de la realitat i l'acció socioeducativa que se'n deriva són els que determinen els pressupòsits del coneixement.
• Superar la simple transmissió i adquisició de coneixements, pel desenvolupament d'actituds i valors que pugin contribuir a la construcció d'una societat més democràtica.
Les habilitats interculturals inclouen capacitats que condueixen a relacions constructives a través de les cultures. Per poder ésser competent interculturalment s’ha de donar un canvi a nivell cognitiu (conèixer altres cultures); a nivell afectiu (Apreciar el valor de la diversitat, respectar, actitud positiva); a nivell de comportament (capacitat de parlar, d’entendre, de respectar, de relacionar-se, d’emprar habilitats de comunicació). El recurs de la webquest pot donar resposta a tots aquests aspectes a través dels seus apartats: portada-introducció; tasca; procés; avaluació i conclusions (amb guia didàctica).
3) Comentari del material avaluat a la PAC3.
Aquesta ha sigut la primera vegada que he realitzat una webquest. Només fa uns mesos havia escoltat parlar d’aquest recurs, però com a una eina personal per donar-se a conèixer:
Buscant webquests relacionades amb la interculturalitat, n’he trobades bastants adreçades a alumnat. Però m’he decantat per una duta a terme per companys de la UOC:
http://phpwebquest.org/wq25/webquest/soporte_tablon_w.php?id_actividad=67312&id_pagina=3
El motiu ha sigut perquè aquesta webquest implicava un treball en equip del professorat, un treball de centre. Només d’aquesta manera pot arribar-se a tot l’alumnat d’un centre partint d’uns mateixos criteris acordats i reflexionats per tot el professorat. Aquest canvi que busquem pot donar-se en l’alumnat si primer l’ha experimentat qui els hi transmet: el seu professorat.
Aquest recurs s’ha dissenyat partint del model constructivista, partint de la reflexió, la interacció, la participació activa, l’aprenentatge significatiu en la construcció de coneixement, entre d’altres aspectes.
El fet que segueixi una metodologia basada en la cooperació que té en compte les individualitats fa que sigui el reflex d’allò que volem transmetre.
El punt de partida d'aquest recurs seria el nivell bàsic d'interculturalitat, perquè aquelles persones que desconeixen el tema hi trobaran informació per adquirir nocions sobre ell i comprendre el fet. Passaria pel nivell mitjà d'interculturalitat quan es planteja el debat, la discussió a l'institut, quan un exposa allò en què creu i un i altre han d'anar flexibilitzant i acomodant les seves postures per anar prenent acords comuns.
És important catalogar recursos primer de tot perquè resulti més senzilla la seva recerca. En segon lloc, com a professionals de l’educació que som compartim la nostra experiència i coneixement amb els companys o persones interessades a través de la xarxa, ho posem a l’abast de l’altre i a la vegada recopilem altra informació. Això evita provar formules per assaig - error a l’atzar. Mitjançant els recursos dels altres veiem la nostra realitat i adaptem i creem els nostres recursos. En tercer lloc, quan entrem dins un recurs que trobem a la xarxa hem de saber distingir la seva tipologia i quines són les seves aplicacions. També és convenient conèixer el propòsit per tal de saber si podem utilitzar-lo, i on l’ubiquem dins la nostra pràctica.
4) Valoració PAC 2 i PAC 3.
Ha resultat una novetat el fet d’elaborar aquest recurs, i ara que el començo a conèixer veig que malgrat a la UOC s’utilitzi, a molts centres i a molts professionals no ha arribat. Com he dit abans, ens trobem a la societat de la informació i és una paradoxa que el professorat coneixi i domini menys internet que els seus alumnes. El paper de les TIC és molt important avui dia quan trobem que és molt fàcil per part de l’alumnat caure en la desmotivació. També, cal contemplar que l’ús que se’n faci incorpori la comunicació entre les persones.
Haver pogut conèixer aquest recurs i crear-lo m’ha fet veure que és més fàcil del que sembla, i el treball en equip ho ha facilitat. Un cop sabent-ho fer podem aplicar aquest recurs a qualsevol tema que vulguem tractar, aprofundir-hi, etc. Gràcies a aquesta eina estem més a prop del llenguatge de l’alumnat d’avui dia.
Conèixer l’existència d’aquest i altres recursos dins la xarxa fa que puguem concretar més la nostra tasca i pot crear un espai comú on els professionals de l’educació intercanviem experiències. Però, abans hem de saber de quin recursos disposem i com els cataloguem, així serà més ajustat i pròxim el seu tractament.
Tant a la PAC 2 com a la PAC 3 es parteix del relativisme cultural, entenent que cada cultura té uns criteris propis per explicar la realitat amb uns valors determinats, però sense intenció de superioritat, sinó de diferència enriquidora. El contacte entre cultures ha de suposar una influència positiva per a cada alumne, tendint cap a una aculturació sense que això suposi una pèrdua d’identitat ni una homogeneïtzació, partint d’un concepte dinàmic de cultura.
També trobem com a punt de convergència a les dues PACs el fet de què la interculturalitat ha de formar part del PEC del centre perquè pugui aplicar-se vertaderament, i abans això suposa un debat i una presa d’acords.
La tendència del treball intercultural hauria de ser arribar al nivell més alt, però per això hem de passar pels anteriors nivells. Ambdues PACs s’adreçaven als dos primers nivells.
Si la PAC 2 s’adreçava al treball amb l’alumnat la PAC 3 s’ha adreçat al treball amb el professorat (incloent alguna activitat a aplicar amb alumnat). Per tant, una és anterior a l’altre. Abans d’aplicar alguna tècnica amb l’alumnat és necessari haver-la aplicada abans amb el professorat. L’objectiu final de la PAC 3 és que el treball entre el professorat s’acordi com a presa de decisions de claustre i que això repercuteixi sobre l’alumnat. És un pla de treball molt recomanable per poder introduir d’una manera intencionada el fet intercultural als nostres centres.

AVALUACIÓ DE RECURSOS PER TREBALLAR LA INTERCULTURALITAT EN LÍNIA

La webquest "INTERCULTURALITAT I EDUCACIÓ" que trobem a:

http://phpwebquest.org/wq25/webquest/soporte_tablon_w.php?id_actividad=67312&id_pagina=3

és una webquest duta a terme per companys de psicopedagogia de la UOC.
És un recurs fonamental per tractar la interculturalitat d'una manera conjunta entre tot el claustre. Hi ha una gran riquesa de material a la xarxa per a l'alumnat, però aquest en concret és bàsic per al treball anterior amb els nostres alumnes.

El context:

Des del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (1996) es defineixen 4 criteris per al desenvolupament de l'Educació Intercultural:
• L'harmonització raonable del respecte a la diversitat cultural i l'aspiració a la igualtat de consideració i possibilitats dels alumnes. L'educació intercultural, assumint les diferències, ha de facilitar l'assoliment d'objectius pragmàtics i igualadors.

• Una concepció realista que permeti d'identificar les interrelacions i confusions que a voltes es produeixen entre la cultura minoritària i la cultura de la pobresa, per a diferenciar-les i poder ajudar els alumnes víctimes d'aquesta situació a créixer cap amunt (excel•lència acadèmica) i cap als costats (adaptació de l'ensenyament a les seves peculiaritats culturals).

• Reconèixer que no tots els elements de les cultures tenen el mateix valor. Això significa que en totes les cultures hi ha trets i elements que són criticables i rebutjables des d'un punt de vista epistemològic. Això comporta, en la pràctica educativa, una selecció partint de criteris epistemològics i ètics dels continguts, que permeti de donar a l'alumne el màxim de continguts que puguin ser valuosos per a tothom, independentment del seu origen cultural.

• Assumir que hi ha aspectes culturals més adaptables que d'altres en el marc educatiu escolar, partint de criteris de funcionalitat (sabers necessaris per a viure en el món contemporani), ressonància amb la cultura majoritària (preeminència d'una certa llengua, tradicions, expressions literàries), conjunt de valors i regles comuns (valors democràtics i drets humans). Ara bé, queda clar que caldrà adaptar tots aquests criteris als contextos escolars fortament multiculturals.

Partint de Xavier Besalú (2001) qui considera necessari desenvolupar un aparell teòric sòlid que permeti donar respostes ajustades a la realitat a llarg termini, trobem en aquest un recurs que defineix la base de tota aquesta tasca. Tothom (primer de tot el professorat) necessita adquirir una sòlida competència cultural per viure en context divers culturalment.

La webquest es fonamenta en els factors que determina la UNESCO com a afavoridors del canvi.

Aquesta és una eina que fa possible que la interculturalitat formi part d'un currículum ocult, i és molt completa perquè promou la construcció, des de la individualitat i passant per la col·lectivitat, d'un currículum latent pel que fa al fet intercultural, reflectit en un projecte educatiu coherent i que respon als canvis socials.

L'objectiu:

Com bé s'indica en aquesta webquest l'objectiu final i ambició és que aquesta línia d'escola comuna repercuteixi sobre tot l'alumnat d'un mateix centre, sense diferències d'un grup a un altre, per tant es pretén tractar el fet de la diferència com a riquesa, prèvia reflexió de tot el professorat. Com a potencial educatiu, aquest treball seria el punt de partida guiat per a un centre que vulgui intervenir a consciència sobre aquest fet.

La metodologia i les activitats:

Parteix d'una reflexió individual a nivell de professorat, qui interpreta un seguit de plantejaments.

Ara bé, una de les seves bases és el treball en equip i la col•laboració. Promou el debat i l'acomodació d'uns als altres per tal de definir com a claustre allà on es vol arribar. Això suposa que en certa manera tot el professorat haurà d'anar a renunciant a algunes creences per tal de construir-ne una entre tot el conjunt del professorat que sigui la que respongui a la necessitat d'aquell context en concret.

Implica diferents recursos: llibre, adreces web... tot implicant una motivació.

A qui s'adreça?

És completament recomanable per a aquells instituts (i/o centres educatius) que vulguin debatre i prendre acords sobre com intervenir en un fet que es dóna a les escoles i que moltes vegades per manca d'intervenció i guiatge del professorat fa que es puguin donar conflictes. Hauria d'aplicar-se a tots i cada un dels centres.

Moltes de les activitats que es plantegen poden aplicar-se als alumnes, ja que hi trobem debat, presa de decisions, pel·lícula on podem posar-nos en el lloc de l'altre, reflexió i acords després d'un temps, síntesi i conclusions sobre la interculturalitat. Per exemple pel que fa a l'aula d'acollida trobem l'activitat "posa't al seu lloc" primer per aplicar al professorat i després als alumnes

També seria adient presentar-lo en cursos, relacionats amb la interculturalitat, el currículum i el treball en equip per exemple, organitzats per les institucions autonòmiques educatives, sindicats, universitats... D’aquesta manera es difondria aquest recurs tan valuós per començar a intervenir en la nostra realitat escolar.

Els continguts:

Trobem 3 blocs amb les seves corresponents activitats. Aquests continguts són sobretot actitudinals, sense deixar de banda els conceptes i la importància dels procediments. Són:

1. Conceptes i reflexió sobre la interculturalitat.

2. Resolució de conflictes

3. Aula d’acollida

L’avaluació:

S’aplica un test a tot el professorat on es recopila informació sobre:

- Contacte extern.

- Contacte directe.

- Qualitat del contacte.

- Quantitat del contacte.

- Ansietat intergrupal.

- Normes.

- Avaluació de l’endogrup.

- Conducta.

- Delinqüència.

- Normes i motivació.

- Identitats.

Aquesta avaluació es reflecteix en una graella final referida al treball en equip; recerca amb TIC; elaboració de la tasca; idoneïtat del material elaborat.

Com a conclusió, producte dels moviments migratoris l’educació intercultural, i en aquest cas aquesta webquest, busca donar resposta a la diversitat cultural present a les nostres aules. No busca integrar, sinó conviure en la diferència, on la pedagogia es basa en les diferents cultures educatives.

3. SEGUIMENT I EVOLUCIÓ DE LA WEBQUEST

Com en el cas del nostre grup d’alumes de secundària, i tancant aquesta PAC, considero que la part més essencial de la nostra webquest és la que es refereix al treball en grup per acabar en la construcció personal del propi coneixement i l’aplicació d’aquest sobre els valors.

En el nostre treball hi ha conceptes amb sentit pejoratiu, però que entre tots hem considerat adient treballar-los per tal de promoure un canvi cap a un sentit positiu i valuós de la interculturalitat. Com va fer el Joel seria una mena de provocació. De provocació de reacció en els alumnes.

La webquest és un gran recurs, però cal la intervenció del professorat (en equip) perquè dinamitzi la tasca, la implicació i la participació de tots els seus alumnes. No pot reduir-se a l’aportació aïllada d’un professor. Per això i en relació amb la PAC anterior, nosaltres considerem necessari el treball en equip del professorat.

Aquest treball amb valors és la gran dificultat en sí, treballar-los pot aconseguir arribar allà on ens hem fixat, però els valors no són matemàtics i no vol dir que acabarem aconseguint un canvi significatiu al respecte. L’autoavaluació de cada alumne ens donarà els indicadors d’èxit de l’activitat. Aquests ens han de servir per continuar endavant modificant els aspectes que calgui respectant nosaltres també la nostra diversitat d’alumnat.

La nostra PAC va adreçada als 3 nivells d’interculturalitat:
1. Nivell bàsic. Treballem el coneixement mutu des de conceptes com la diversitat, la interculturalitat... Donant i transmetent informació.

2. Nivell mitjà. El treballem des del debat, des del consens en petit grup d’una idea compartida, els alumnes han de negociar acords, la qual cosa vol dir cedir.

Interpretar una pel·lícula i posar en comú allò que ens ha transmès suposa compartir o diferir en les creences, podent arribar a canviar alguna actitud.

3. Nivell alt. A través del mural ens introduïm en aquest nivell, construint un llenguatge visual i compartit per tots els alumnes, una creació única i molt valuosa, que ens uneix.

La nostra tasca:

Els tres membres del grup hem anat construint aquest treball, totes les nostres idees s’hi han reflectit. Primer de tot vam establir el guió dels continguts, després els enllaços i les imatges, i finalment quan tots hem donat el vist-i-plau, hem passat a la part tècnica.

Durant tot el procés hem afegit incisos sobre l’aportació de l’altre. És a dir, hem tingut total llibertat per expressar-nos i aportar. De fet, gràcies a una comunicació fluïda, s’han recollit totes les aportacions des d’un punt de vista constructiu, participatiu i enriquidor.

Ha sigut un bon exemple de treball en equip.

Essent aquesta la primera vegada que he treballat amb aquest recurs, dir que el trobo molt engrescador, dinàmic i motivador tant per a l’alumne com per al professorat.

2. DEBAT

Per a mi aquest cas plantejat és molt enriquidor pel fet que exposa una situació on dos professors no es posen d’acord per tractar el tema de la diversitat (aquest darrer tan actual i real) en el context motivador de les TIC, en aquest cas concret, amb l’ordinador, i com aquestes poden ésser un recurs positiu o no per al tractament de la interculturalitat. El cas s’il·lustra tan bé, que tothom ho ha pogut experimentar jugant als jocs. Això ha ocasionat unes emocions que penso han dinamitzat el debat i ha fet que nosaltres opinéssim d’una manera o d’una altra.
Aquest cas ha servit per reflexionar, a partir de l’experiència del joc i l’experiència personal en la nostra feina. A més, hem anat fent un feedback amb les aportacions i opinions dels companys a algunes vegades es feien canviar d’opinió, o simplement, veure-ho d’una manera una mica diferent a la inicial (“assimilació”).
El tema del tractament de la interculturalitat ha posat de manifest un altre tema, el de la descoordinació entre professorat, i gairebé totes les persones que hem participat al debat hem considerat que el treball cap a la interculturalitat es fa des d’un currículum comú i una programació, la qual cosa implica un treball en equip molt planificada. Posar-hi una intenció educativa fa que els mitjans i els resultats siguin significatius.

Com ja he dit, poder disposar d’altres punts de vista, fa que el meu es torni en certa manera relatiu, ja que depèn dels valors d’un mateix. Fa que també valoris i escoltis els altres, en certa manera és una dinàmica intercultural: totes les opinions són lliures, vàlides i es relacionen.

Si al principi el debat era una pluja d’opinions i argumentacions, poc a poc es van anar perfilant posicions, unificant les idees, és a dir, es van crear com a grups d’opinió amb els quals un s’identifica més o menys, aquestes converses dinàmiques enriquien l’exposició dels arguments. De fet, tampoc disposàvem de tanta informació, sinó d’un cas concret sense conèixer molt més. El debat entre nosaltres ha definit d’alguna manera la situació. I hem pogut veure un consens en alguns aspectes, però no en d'altres, per exemple a part de la meva opinió de la naturalesa del joc racista, hi ha hagut altres companys que han justificat el contrari, per això, considero aquesta activitat com a valuosa, molt pràctica i relacionada amb la interculturalitat: No hi ha un únic punt de vista vàlid. Els hem de conèixer tots, relacionar-los, respectar-los i necessitar-los per construir la nostra pròpia opinió.
Respecte al tema de conceptes m’ha cridat l’atenció algun company/a que ha qüestionat el concepte naturalesa del joc, utilitzant la comparació, amb la naturalesa de la dona que fins fa poc “es creïa”.

Per a mi, la durada del debat ha estat llarga i com, sobretot al final, hi havia consens i idees repetides, ha fet que la dinàmica minvés, això com les aportacions novedoses.
Els conceptes claus per a l’estudi són multiculturalisme i interculturalisme, entendre la diferència de dinàmica que impliquen és fonamental. Com també l’antropologia, que amb l’estudi de cultures construeix el paradigma actual de la interculturalitat.

1. INICI CURS

A la fi he pogut crear el blog, és la primera vegada i ho trobo prou interessant i necessari per a la comunicació, així que ens veiem per aquí...
Expectatives d'aprenentatge: Fa 5 anys que treballo a un barri marginal d’una ciutat on es troben alumnes d’ètnia gitana, alumnes de Nigèria, del Marroc, de la Xina, del Sud d’Amèrica i d’Europa de l’Est. En aquest temps a l’escola mai no hi ha hagut cap problema, i la majoria de famílies participa a les festes sense cap problema. Actualment, a la zona s’han donat situacions violentes entre adults d’ètnia gitana i adults de Nigèria. L’escola pot contribuir en el futur, en que això no es doni. Treballant no sols amb infants, sinó amb les famílies.
Per tot això aquest camp és fa palès avui dia per poder donar resposta a la l’existència de multitud de cultures dins un mateix territori, si fins fa poc aquesta realitat es tractava amb independència d’unes cultures amb la resta, ara s’ha detectat la necessitat de tractar aquesta realitat des del punt de la relació, la col·laboració i el respecte. Aconseguint així que totes elles s’enriqueixin i convisquin. Per tant, les meves expectatives són disposar d’eines concretes per analitzar la realitat, com es pot respondre efectivament des de l’educació a aquest fet i com el mestre, l’escola i l’educació pot contribuir al respecte i a la convivència entre les persones.
Continguts i competències: Respecte i tolerància per sobre de tot. Respecte als continguts abans de tot caldria definir on ens trobem i quina és la situació, quin són els objectius. Però considero sobretot ben necessaris els continguts procedimentals. Sabem en certa manera allò que volem transmetre als alumnes, a la societat, però com podem fer-ho?. A l’escola, tot el treball i compromís que implica i una vegada acordat, com s’aplica l’acord, el tractament de les cultures?
Respecte a les competències necessàries, són el diàleg crític, la participació, l’autovaloració positiva i la valoració positiva dels altres, la comunicació, el respecte i la tolerància. La veritat fàcil de dir però que cal desenvolupar-les des dels inicis de l’etapa educativa. És necessari creure en la igualtat entre les persones, sense categories.
Expectatives respecte el blog: Poder accedir a altres companys, a la seva pàgina de presentació, fomentant una mena d’interculturalitat, tots diferents però tots amb comú tenim la vocació d’aquests estudis i en aquests moments ens uneix l’assignatura. Compartir una mica de cadascú.