2. DEBAT

Per a mi aquest cas plantejat és molt enriquidor pel fet que exposa una situació on dos professors no es posen d’acord per tractar el tema de la diversitat (aquest darrer tan actual i real) en el context motivador de les TIC, en aquest cas concret, amb l’ordinador, i com aquestes poden ésser un recurs positiu o no per al tractament de la interculturalitat. El cas s’il·lustra tan bé, que tothom ho ha pogut experimentar jugant als jocs. Això ha ocasionat unes emocions que penso han dinamitzat el debat i ha fet que nosaltres opinéssim d’una manera o d’una altra.
Aquest cas ha servit per reflexionar, a partir de l’experiència del joc i l’experiència personal en la nostra feina. A més, hem anat fent un feedback amb les aportacions i opinions dels companys a algunes vegades es feien canviar d’opinió, o simplement, veure-ho d’una manera una mica diferent a la inicial (“assimilació”).
El tema del tractament de la interculturalitat ha posat de manifest un altre tema, el de la descoordinació entre professorat, i gairebé totes les persones que hem participat al debat hem considerat que el treball cap a la interculturalitat es fa des d’un currículum comú i una programació, la qual cosa implica un treball en equip molt planificada. Posar-hi una intenció educativa fa que els mitjans i els resultats siguin significatius.

Com ja he dit, poder disposar d’altres punts de vista, fa que el meu es torni en certa manera relatiu, ja que depèn dels valors d’un mateix. Fa que també valoris i escoltis els altres, en certa manera és una dinàmica intercultural: totes les opinions són lliures, vàlides i es relacionen.

Si al principi el debat era una pluja d’opinions i argumentacions, poc a poc es van anar perfilant posicions, unificant les idees, és a dir, es van crear com a grups d’opinió amb els quals un s’identifica més o menys, aquestes converses dinàmiques enriquien l’exposició dels arguments. De fet, tampoc disposàvem de tanta informació, sinó d’un cas concret sense conèixer molt més. El debat entre nosaltres ha definit d’alguna manera la situació. I hem pogut veure un consens en alguns aspectes, però no en d'altres, per exemple a part de la meva opinió de la naturalesa del joc racista, hi ha hagut altres companys que han justificat el contrari, per això, considero aquesta activitat com a valuosa, molt pràctica i relacionada amb la interculturalitat: No hi ha un únic punt de vista vàlid. Els hem de conèixer tots, relacionar-los, respectar-los i necessitar-los per construir la nostra pròpia opinió.
Respecte al tema de conceptes m’ha cridat l’atenció algun company/a que ha qüestionat el concepte naturalesa del joc, utilitzant la comparació, amb la naturalesa de la dona que fins fa poc “es creïa”.

Per a mi, la durada del debat ha estat llarga i com, sobretot al final, hi havia consens i idees repetides, ha fet que la dinàmica minvés, això com les aportacions novedoses.
Els conceptes claus per a l’estudi són multiculturalisme i interculturalisme, entendre la diferència de dinàmica que impliquen és fonamental. Com també l’antropologia, que amb l’estudi de cultures construeix el paradigma actual de la interculturalitat.