5. Tancament de l'assignatura-avaluació

Avaluació del bloc com a eina de treball
Essent aquesta la primera vegada he de dir que ha estat per a mi una gran descoberta conèixer aquest recurs. Ara per ara el que em plantejo és realitzar conjuntament amb les companyes un bloc de l’escola on treballo, un centre de segon cicle d’EI, i que aquest pugui ésser un punt de trobada entre la nostra escola i d’altres , com també amb les famílies interessades, difonent les activitats amb fotografies i objectius, i els principis de l’escola (entre d’altres aspectes). El 32’81% de l’alumnat de la nostra escola procedeix d’altres països, el 40’6 % és d’ètnia gitana i el 17’18 % són infants nascuts al nostre país (més de la meitat d’ells amb pares d’altres nacionalitats). Les possibilitats del bloc són molt valuoses com a eina educativa per al mateix professorat, ja que és un espai on compartir experiències i punts de vista, com per a les famílies.
Reflexió
Ha sigut una assignatura molt pràctica, que ha promogut molt la reflexió sobre els nostres valors, per tant els objectius referits a analitzar conceptes, els diferents tractaments educatius de la diversitat cultural i els models teòrics de política educativa, els hem anat tocant a mesura que anàvem concretant el nostre treball.
Respecte a les meves expectatives inicials aquesta assignatura m’ha aportat una visió d’escola per respondre adequadament a aquesta realitat intercultural, des dels diferents punts de vista, també m’ha aportat que malgrat la importància dels continguts i dels procediments, allò on ens adrecem és a les actituds i primer és el professorat que ha d’interioritzar aquest canvi.
El debat que realitzarem al començament, malgrat que fou molt llarg en el temps i al final es deien les mateixes coses, fou molt enriquidor ja que al principi cada company deia la seva, i es veien les diferents aportacions molt singulars una de l’altra. I a mesura que passaven els dies, s’anaven fusionant les idees dels diferents companys i es podia concloure el treball del debat en tres grups de respostes o punts de vista. I així és com s’ha de tractar la interculturalitat al centre escolar, incloent-la dins el currículum.
Respecte a l’objectiu referit a adquirir un domini de les eines informàtiques, dir que a més d’haver-lo adquirit, penso que hem vist a més la importància d’aquest recurs, ja que és dinàmic, atractiu i es pot consultar qualsevol moment del dia des de qualsevol lloc. És molt adient, avui dia, tant per a professorat com per a l’alumnat com a eina de comunicació i expressió.

4. VALORACIó PAC 2 i PAC 3

diumenge, 25 d’octubre del 2009

2. DEBAT

Per a mi aquest cas plantejat és molt enriquidor pel fet que exposa una situació on dos professors no es posen d’acord per tractar el tema de la diversitat (aquest darrer tan actual i real) en el context motivador de les TIC, en aquest cas concret, amb l’ordinador, i com aquestes poden ésser un recurs positiu o no per al tractament de la interculturalitat. El cas s’il·lustra tan bé, que tothom ho ha pogut experimentar jugant als jocs. Això ha ocasionat unes emocions que penso han dinamitzat el debat i ha fet que nosaltres opinéssim d’una manera o d’una altra.
Aquest cas ha servit per reflexionar, a partir de l’experiència del joc i l’experiència personal en la nostra feina. A més, hem anat fent un feedback amb les aportacions i opinions dels companys a algunes vegades es feien canviar d’opinió, o simplement, veure-ho d’una manera una mica diferent a la inicial (“assimilació”).
El tema del tractament de la interculturalitat ha posat de manifest un altre tema, el de la descoordinació entre professorat, i gairebé totes les persones que hem participat al debat hem considerat que el treball cap a la interculturalitat es fa des d’un currículum comú i una programació, la qual cosa implica un treball en equip molt planificada. Posar-hi una intenció educativa fa que els mitjans i els resultats siguin significatius.
Com ja he dit, poder disposar d’altres punts de vista, fa que el meu es torni en certa manera relatiu, ja que depèn dels valors d’un mateix. Fa que també valoris i escoltis els altres, en certa manera és una dinàmica intercultural: totes les opinions són lliures, vàlides i es relacionen.
Si al principi el debat era una pluja d’opinions i argumentacions, poc a poc es van anar perfilant posicions, unificant les idees, és a dir, es van crear com a grups d’opinió amb els quals un s’identifica més o menys, aquestes converses dinàmiques enriquien l’exposició dels arguments. De fet, tampoc disposàvem de tanta informació, sinó d’un cas concret sense conèixer molt més. El debat entre nosaltres ha definit d’alguna manera la situació. I hem pogut veure un consens en alguns aspectes, però no en d'altres, per exemple a part de la meva opinió de la naturalesa del joc racista, hi ha hagut altres companys que han justificat el contrari, per això, considero aquesta activitat com a valuosa, molt pràctica i relacionada amb la interculturalitat: No hi ha un únic punt de vista vàlid. Els hem de conèixer tots, relacionar-los, respectar-los i necessitar-los per construir la nostra pròpia opinió.
Respecte al tema de conceptes m’ha cridat l’atenció algun company/a que ha qüestionat el concepte naturalesa del joc, utilitzant la comparació, amb la naturalesa de la dona que fins fa poc “es creïa”.
Per a mi, la durada del debat ha estat llarga i com, sobretot al final, hi havia consens i idees repetides, ha fet que la dinàmica minvés, això com les aportacions novedoses.
Els conceptes claus per a l’estudi són multiculturalisme i interculturalisme, entendre la diferència de dinàmica que impliquen és fonamental. Com també l’antropologia, que amb l’estudi de cultures construeix el paradigma actual de la interculturalitat.



La Ola - Autocracia és un sistema de govern absolut en el qual la voluntat d'una persona és la llei