1) Enllaç a la webquest i comentari.
La nostra webquest va adreçada a alumnat d’ESO. Busquem a través de la imatge i del recurs de les TIC motivar l’alumne a treballar en la construcció positiva del terme interculturalitat. Les activitats fan que ells siguin els propis protagonistes i a partir de la reflexió individual puguin arribar a un consens i respecte entre tots els companys. El professorat, farà de guia en aquest procés.
http://phpwebquest.org/newphp/webquest/soporte_tablon_w.php?id_actividad=1008&id_pagina=1
2) La webquest com a eina que pot incidir en habilitats interculturals.La nostra webquest va adreçada a alumnat d’ESO. Busquem a través de la imatge i del recurs de les TIC motivar l’alumne a treballar en la construcció positiva del terme interculturalitat. Les activitats fan que ells siguin els propis protagonistes i a partir de la reflexió individual puguin arribar a un consens i respecte entre tots els companys. El professorat, farà de guia en aquest procés.
http://phpwebquest.org/newphp/webquest/soporte_tablon_w.php?id_actividad=1008&id_pagina=1
Immersos en la societat de la informació, i a banda del Conveni sobre la protecció de la cultura i la imatge de les minories ètniques als mitjans de comunicació social (1995), per part del Col·legi de Periodistes de Catalunya, l’Associació Catalana de Premsa Comarcal i el Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, trobem que el fet intercultural és una realitat i encara queda temps per arribar a donar una resposta sòlida i comuna a aquest fet.
El paper del professorat no es limita a “transmetre informació”, sinó a establir les bases per a què l’alumnat pugui usar els diferents recursos existents de forma autònoma per adquirir coneixement. El professorat guia l’aprenentatge. Una webquest consisteix en una investigació guiada amb recursos principalment d’internet. Promou l’ús d’habilitats cognitives superiors, el treball cooperatiu, l’autonomia i l’avaluació. El fet que pugui ésser realitzada pels propis professionals de l’educació la fa molt valuosa perquè és una manera de disposar de recursos en xarxa, i adaptar-los a allò que el professorat necessiti per al seu centre.
Les nostres aules representen una realitat molt diferent culturalment parlant, els fenòmens migratoris que escriuen la història de la humanitat són una realitat en el nostre país i per tant cal donar una resposta a tot l’alumnat perquè cadascú d’ells es senti i sigui valorat igual que el seu company, valorant la diferència com a un tret enriquidor per al coneixement d’altres cultures. Si volem transmetre que som ciutadans del món, fer-ho a través del recurs de la webquest és molt positiu ja que és una porta a internet i allà podem trobar tot el món en qüestió.
La webquest ens ajudarà a motivar l’alumnat ja que és un recurs amb imatges i molt dinàmica, transmetrà informació que promourà el pensament crític o creatiu i implica resolució de problemes (com posar-se al lloc de l’altre...); anàlisi i/o canvi de judicis de valor; síntesi d’informació...
Depenent de la durada prevista, el seu objectiu pot anar des de l’adquisició de coneixement que descrigui el fenomen intercultural (conceptuals –terminologia-, procedimentals –webquest i diferents treballs en grup i de reflexió-, i actitudinals –modificació o no de valors i judicis-) fins a un processament del coneixement d’aquest fenomen que inclogui habilitats referides a anàlisi, síntesi i selecció de la informació, participació, col•laboració, pensament crític, presa de decisions, resolució de problemes, etc. i que es diguin a terme a través de la deducció, inducció, classificació, abstracció, per exemple.
Partint del model crític de García A.; Sàez J.; de Escarbajal A. (1999) en el marc de l’educació intercultural podem identificar tres grans principis o criteris bàsics:
• Proposar als diferents grups i subjectes que es reconeguin en tant que "iguals en la diversitat", sense autoatribuir-se cap tipus de supremacia els uns sobre els altres.
• Assumir que el coneixement de la realitat i l'acció socioeducativa que se'n deriva són els que determinen els pressupòsits del coneixement.
• Superar la simple transmissió i adquisició de coneixements, pel desenvolupament d'actituds i valors que pugin contribuir a la construcció d'una societat més democràtica.
Les habilitats interculturals inclouen capacitats que condueixen a relacions constructives a través de les cultures. Per poder ésser competent interculturalment s’ha de donar un canvi a nivell cognitiu (conèixer altres cultures); a nivell afectiu (Apreciar el valor de la diversitat, respectar, actitud positiva); a nivell de comportament (capacitat de parlar, d’entendre, de respectar, de relacionar-se, d’emprar habilitats de comunicació). El recurs de la webquest pot donar resposta a tots aquests aspectes a través dels seus apartats: portada-introducció; tasca; procés; avaluació i conclusions (amb guia didàctica).
3) Comentari del material avaluat a la PAC3.
Aquesta ha sigut la primera vegada que he realitzat una webquest. Només fa uns mesos havia escoltat parlar d’aquest recurs, però com a una eina personal per donar-se a conèixer:
Buscant webquests relacionades amb la interculturalitat, n’he trobades bastants adreçades a alumnat. Però m’he decantat per una duta a terme per companys de la UOC:
http://phpwebquest.org/wq25/webquest/soporte_tablon_w.php?id_actividad=67312&id_pagina=3
El motiu ha sigut perquè aquesta webquest implicava un treball en equip del professorat, un treball de centre. Només d’aquesta manera pot arribar-se a tot l’alumnat d’un centre partint d’uns mateixos criteris acordats i reflexionats per tot el professorat. Aquest canvi que busquem pot donar-se en l’alumnat si primer l’ha experimentat qui els hi transmet: el seu professorat.
Aquest recurs s’ha dissenyat partint del model constructivista, partint de la reflexió, la interacció, la participació activa, l’aprenentatge significatiu en la construcció de coneixement, entre d’altres aspectes.
El fet que segueixi una metodologia basada en la cooperació que té en compte les individualitats fa que sigui el reflex d’allò que volem transmetre.
El punt de partida d'aquest recurs seria el nivell bàsic d'interculturalitat, perquè aquelles persones que desconeixen el tema hi trobaran informació per adquirir nocions sobre ell i comprendre el fet. Passaria pel nivell mitjà d'interculturalitat quan es planteja el debat, la discussió a l'institut, quan un exposa allò en què creu i un i altre han d'anar flexibilitzant i acomodant les seves postures per anar prenent acords comuns.
És important catalogar recursos primer de tot perquè resulti més senzilla la seva recerca. En segon lloc, com a professionals de l’educació que som compartim la nostra experiència i coneixement amb els companys o persones interessades a través de la xarxa, ho posem a l’abast de l’altre i a la vegada recopilem altra informació. Això evita provar formules per assaig - error a l’atzar. Mitjançant els recursos dels altres veiem la nostra realitat i adaptem i creem els nostres recursos. En tercer lloc, quan entrem dins un recurs que trobem a la xarxa hem de saber distingir la seva tipologia i quines són les seves aplicacions. També és convenient conèixer el propòsit per tal de saber si podem utilitzar-lo, i on l’ubiquem dins la nostra pràctica.
4) Valoració PAC 2 i PAC 3.
Ha resultat una novetat el fet d’elaborar aquest recurs, i ara que el començo a conèixer veig que malgrat a la UOC s’utilitzi, a molts centres i a molts professionals no ha arribat. Com he dit abans, ens trobem a la societat de la informació i és una paradoxa que el professorat coneixi i domini menys internet que els seus alumnes. El paper de les TIC és molt important avui dia quan trobem que és molt fàcil per part de l’alumnat caure en la desmotivació. També, cal contemplar que l’ús que se’n faci incorpori la comunicació entre les persones.
Haver pogut conèixer aquest recurs i crear-lo m’ha fet veure que és més fàcil del que sembla, i el treball en equip ho ha facilitat. Un cop sabent-ho fer podem aplicar aquest recurs a qualsevol tema que vulguem tractar, aprofundir-hi, etc. Gràcies a aquesta eina estem més a prop del llenguatge de l’alumnat d’avui dia.
Conèixer l’existència d’aquest i altres recursos dins la xarxa fa que puguem concretar més la nostra tasca i pot crear un espai comú on els professionals de l’educació intercanviem experiències. Però, abans hem de saber de quin recursos disposem i com els cataloguem, així serà més ajustat i pròxim el seu tractament.
Tant a la PAC 2 com a la PAC 3 es parteix del relativisme cultural, entenent que cada cultura té uns criteris propis per explicar la realitat amb uns valors determinats, però sense intenció de superioritat, sinó de diferència enriquidora. El contacte entre cultures ha de suposar una influència positiva per a cada alumne, tendint cap a una aculturació sense que això suposi una pèrdua d’identitat ni una homogeneïtzació, partint d’un concepte dinàmic de cultura.
També trobem com a punt de convergència a les dues PACs el fet de què la interculturalitat ha de formar part del PEC del centre perquè pugui aplicar-se vertaderament, i abans això suposa un debat i una presa d’acords.
La tendència del treball intercultural hauria de ser arribar al nivell més alt, però per això hem de passar pels anteriors nivells. Ambdues PACs s’adreçaven als dos primers nivells.
Si la PAC 2 s’adreçava al treball amb l’alumnat la PAC 3 s’ha adreçat al treball amb el professorat (incloent alguna activitat a aplicar amb alumnat). Per tant, una és anterior a l’altre. Abans d’aplicar alguna tècnica amb l’alumnat és necessari haver-la aplicada abans amb el professorat. L’objectiu final de la PAC 3 és que el treball entre el professorat s’acordi com a presa de decisions de claustre i que això repercuteixi sobre l’alumnat. És un pla de treball molt recomanable per poder introduir d’una manera intencionada el fet intercultural als nostres centres.
El paper del professorat no es limita a “transmetre informació”, sinó a establir les bases per a què l’alumnat pugui usar els diferents recursos existents de forma autònoma per adquirir coneixement. El professorat guia l’aprenentatge. Una webquest consisteix en una investigació guiada amb recursos principalment d’internet. Promou l’ús d’habilitats cognitives superiors, el treball cooperatiu, l’autonomia i l’avaluació. El fet que pugui ésser realitzada pels propis professionals de l’educació la fa molt valuosa perquè és una manera de disposar de recursos en xarxa, i adaptar-los a allò que el professorat necessiti per al seu centre.
Les nostres aules representen una realitat molt diferent culturalment parlant, els fenòmens migratoris que escriuen la història de la humanitat són una realitat en el nostre país i per tant cal donar una resposta a tot l’alumnat perquè cadascú d’ells es senti i sigui valorat igual que el seu company, valorant la diferència com a un tret enriquidor per al coneixement d’altres cultures. Si volem transmetre que som ciutadans del món, fer-ho a través del recurs de la webquest és molt positiu ja que és una porta a internet i allà podem trobar tot el món en qüestió.
La webquest ens ajudarà a motivar l’alumnat ja que és un recurs amb imatges i molt dinàmica, transmetrà informació que promourà el pensament crític o creatiu i implica resolució de problemes (com posar-se al lloc de l’altre...); anàlisi i/o canvi de judicis de valor; síntesi d’informació...
Depenent de la durada prevista, el seu objectiu pot anar des de l’adquisició de coneixement que descrigui el fenomen intercultural (conceptuals –terminologia-, procedimentals –webquest i diferents treballs en grup i de reflexió-, i actitudinals –modificació o no de valors i judicis-) fins a un processament del coneixement d’aquest fenomen que inclogui habilitats referides a anàlisi, síntesi i selecció de la informació, participació, col•laboració, pensament crític, presa de decisions, resolució de problemes, etc. i que es diguin a terme a través de la deducció, inducció, classificació, abstracció, per exemple.
Partint del model crític de García A.; Sàez J.; de Escarbajal A. (1999) en el marc de l’educació intercultural podem identificar tres grans principis o criteris bàsics:
• Proposar als diferents grups i subjectes que es reconeguin en tant que "iguals en la diversitat", sense autoatribuir-se cap tipus de supremacia els uns sobre els altres.
• Assumir que el coneixement de la realitat i l'acció socioeducativa que se'n deriva són els que determinen els pressupòsits del coneixement.
• Superar la simple transmissió i adquisició de coneixements, pel desenvolupament d'actituds i valors que pugin contribuir a la construcció d'una societat més democràtica.
Les habilitats interculturals inclouen capacitats que condueixen a relacions constructives a través de les cultures. Per poder ésser competent interculturalment s’ha de donar un canvi a nivell cognitiu (conèixer altres cultures); a nivell afectiu (Apreciar el valor de la diversitat, respectar, actitud positiva); a nivell de comportament (capacitat de parlar, d’entendre, de respectar, de relacionar-se, d’emprar habilitats de comunicació). El recurs de la webquest pot donar resposta a tots aquests aspectes a través dels seus apartats: portada-introducció; tasca; procés; avaluació i conclusions (amb guia didàctica).
3) Comentari del material avaluat a la PAC3.
Aquesta ha sigut la primera vegada que he realitzat una webquest. Només fa uns mesos havia escoltat parlar d’aquest recurs, però com a una eina personal per donar-se a conèixer:
Buscant webquests relacionades amb la interculturalitat, n’he trobades bastants adreçades a alumnat. Però m’he decantat per una duta a terme per companys de la UOC:
http://phpwebquest.org/wq25/webquest/soporte_tablon_w.php?id_actividad=67312&id_pagina=3
El motiu ha sigut perquè aquesta webquest implicava un treball en equip del professorat, un treball de centre. Només d’aquesta manera pot arribar-se a tot l’alumnat d’un centre partint d’uns mateixos criteris acordats i reflexionats per tot el professorat. Aquest canvi que busquem pot donar-se en l’alumnat si primer l’ha experimentat qui els hi transmet: el seu professorat.
Aquest recurs s’ha dissenyat partint del model constructivista, partint de la reflexió, la interacció, la participació activa, l’aprenentatge significatiu en la construcció de coneixement, entre d’altres aspectes.
El fet que segueixi una metodologia basada en la cooperació que té en compte les individualitats fa que sigui el reflex d’allò que volem transmetre.
El punt de partida d'aquest recurs seria el nivell bàsic d'interculturalitat, perquè aquelles persones que desconeixen el tema hi trobaran informació per adquirir nocions sobre ell i comprendre el fet. Passaria pel nivell mitjà d'interculturalitat quan es planteja el debat, la discussió a l'institut, quan un exposa allò en què creu i un i altre han d'anar flexibilitzant i acomodant les seves postures per anar prenent acords comuns.
És important catalogar recursos primer de tot perquè resulti més senzilla la seva recerca. En segon lloc, com a professionals de l’educació que som compartim la nostra experiència i coneixement amb els companys o persones interessades a través de la xarxa, ho posem a l’abast de l’altre i a la vegada recopilem altra informació. Això evita provar formules per assaig - error a l’atzar. Mitjançant els recursos dels altres veiem la nostra realitat i adaptem i creem els nostres recursos. En tercer lloc, quan entrem dins un recurs que trobem a la xarxa hem de saber distingir la seva tipologia i quines són les seves aplicacions. També és convenient conèixer el propòsit per tal de saber si podem utilitzar-lo, i on l’ubiquem dins la nostra pràctica.
4) Valoració PAC 2 i PAC 3.
Ha resultat una novetat el fet d’elaborar aquest recurs, i ara que el començo a conèixer veig que malgrat a la UOC s’utilitzi, a molts centres i a molts professionals no ha arribat. Com he dit abans, ens trobem a la societat de la informació i és una paradoxa que el professorat coneixi i domini menys internet que els seus alumnes. El paper de les TIC és molt important avui dia quan trobem que és molt fàcil per part de l’alumnat caure en la desmotivació. També, cal contemplar que l’ús que se’n faci incorpori la comunicació entre les persones.
Haver pogut conèixer aquest recurs i crear-lo m’ha fet veure que és més fàcil del que sembla, i el treball en equip ho ha facilitat. Un cop sabent-ho fer podem aplicar aquest recurs a qualsevol tema que vulguem tractar, aprofundir-hi, etc. Gràcies a aquesta eina estem més a prop del llenguatge de l’alumnat d’avui dia.
Conèixer l’existència d’aquest i altres recursos dins la xarxa fa que puguem concretar més la nostra tasca i pot crear un espai comú on els professionals de l’educació intercanviem experiències. Però, abans hem de saber de quin recursos disposem i com els cataloguem, així serà més ajustat i pròxim el seu tractament.
Tant a la PAC 2 com a la PAC 3 es parteix del relativisme cultural, entenent que cada cultura té uns criteris propis per explicar la realitat amb uns valors determinats, però sense intenció de superioritat, sinó de diferència enriquidora. El contacte entre cultures ha de suposar una influència positiva per a cada alumne, tendint cap a una aculturació sense que això suposi una pèrdua d’identitat ni una homogeneïtzació, partint d’un concepte dinàmic de cultura.
També trobem com a punt de convergència a les dues PACs el fet de què la interculturalitat ha de formar part del PEC del centre perquè pugui aplicar-se vertaderament, i abans això suposa un debat i una presa d’acords.
La tendència del treball intercultural hauria de ser arribar al nivell més alt, però per això hem de passar pels anteriors nivells. Ambdues PACs s’adreçaven als dos primers nivells.
Si la PAC 2 s’adreçava al treball amb l’alumnat la PAC 3 s’ha adreçat al treball amb el professorat (incloent alguna activitat a aplicar amb alumnat). Per tant, una és anterior a l’altre. Abans d’aplicar alguna tècnica amb l’alumnat és necessari haver-la aplicada abans amb el professorat. L’objectiu final de la PAC 3 és que el treball entre el professorat s’acordi com a presa de decisions de claustre i que això repercuteixi sobre l’alumnat. És un pla de treball molt recomanable per poder introduir d’una manera intencionada el fet intercultural als nostres centres.
